Si hem de ser sincers, amb el debat sobre els debats ja n’hem tingut ben bé prou.
Tan importants i definitius són els debats a la televisió que han hagut de fer intervenir un mediador, en Campo Vidal de l’Acadèmia de la televisió, per a solucionar un conflicte que portava 15 anys d’història. Doncs, sí.
I ara, que ja tenim debats, són entre els dos partits majoritaris, PSOE i PP, a unes teles concretes, amb un guió concret i amb una tramesa del senyal igual per a tothom que el vulgui.

Hi ha opinions per a tots els gustos sobre el fet de que només siguin els dos candidats dels grans partits els que s’hi enfrontin, de fet és el model americà, com si aquí també tinguéssim només dos partits, però és que de fet, així és. La lluita entre més de dos partits només es dona a Catalunya, Euskadi i Galícia, ja ho sabem.
Llavors, són vàlids aquests debats a due? Doncs sí, són vàlids, sobretot perquè no estem parlant de cap procediment relacionat amb l’exercici de la democràcia, sinó que estem parlant de llenguatge audiovisual, d’allò que se’ns fica a casa cada dia i cada nit, i que ens té el cor robat. Per això és tan important que el debat es faci a dos, que els missatges estiguin controlats i que les franges horàries siguin de prime time per a tothom…l’anunci de la Coca Cola ens donarà la mesura de l’èxit.

Dit això, ens queda el tema dels debats polítics a Internet, aquí encara no els tindrem, han quedat postergats per a la propera ocasió, sempre un pas en darrera respecte de Nord-Amèrica, només estan posant-se de manifest els blocs dels caps de llista, que no són precissament un model d’interacció; és a dir, que encara no han percebut el real sentit de la Web 2.0 ..tot arribarà.
Mentre ens queda saber que els micròfons oberts, fora d’hores, són els que realment ens diuen la veritat..tensió senyores i senyors, tensió a la campanya…

J.L. Rodríguez Zapatero entrevistat per Iñaki Gabilondo