Passejant el Sant Jordi he trobat els amics,
tornen a ser fora del cau, als bars i les terrasses,
a les rambles i les places, alliberats.
Bookcrossing de primavera que punxa els dits
i descarrega pètals de roses de mil colors.

M’ha cridat en Mankell, sense Wallander
i Brunetti en vaporetto; m’ha espantat Ken Follet
i les seves mil pàgines de pedra.
Darrera un piló de contes m’esperava Quim Monzó
i Ferran Torrent m’esquitxa, sense Butxana,
un altre novel·lot.
Philip Roth, sense Coixet, estava al costat de Mcormick
i Mariolina Venezia encara tenia mil anys per explicar.
Amarat de tinta xinesa, Manara epatava el burgés
i un Corto Maltés astorat mirava sota el barret cap al sud.

Tots els amics, i molts més, m’esperaven
udolant lletres i flors,
Sant Jordi, com sempre, i com mai,
es fonia pels carrers…

Música: Umbrella de Rihanna