Tornant del viatge en vaixell de vela a ses Illes, alguns racons especialment impactants, avui Cala Formentor on paisatge i literatura es donen la ma.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i triomfador espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una prenda santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida… noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons valentes ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.
1875
~
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922)
Música: el Pi de Formentor de Maria del Mar Bonet
Hi ha molts formes de seguir una campanya electoral.
Està clar que el suport que més innova és la xarxa: webs, blocs, twitter, facebook..et altrii es veuran inundats d’informació i d’opinió per a totes les tendències.
Vull assenyalar però que s’estan donant algunes formes de seguiment que s’aproximen als personatges d’una manera més emocional, més pròxima, són la darrera frontera de la campanya: els escriptors o cineastes que fan una creació literària del seguiment que fan d’un candidat. Veritablement la política-emoció.
Ettore Scola farà un seguiment del candidat Veltroni durant la campanya italiana per a les eleccions al parlament de Roma, que li permetrà fer una pel·lícula del candidat que sembla que compta amb millors possibilitats, tot i que dir això, a la política italiana és aventurar-se molt.
Però el gran exemple va ser el de Yasmina Reza que ha publicat el llibre L’Alba, la tarda o la nit, escrit a partir del seguiment que va fer de Nicolàs Sarkozy, que és el president que està convertint la política-emoció en la seva forma de fer política. Les portades de premsa rosa, ja no són les úniques que parlen de la vida personal de Sarko, i ell, ufanós, en fa ús….
Aquí, no hem tingut encara una creació de política-emoció com aquestes, alguna entrevista llarga i fotos de les dones dels candidats regant els geronis i poca cosa més. Quan tinguem un Cor de la ciutat del nostres candidats estarem realment a la page quant a campanyes electorals es refereix, mentre ens haurem de conformar amb la tensió induïda, uns posters pseudo-tarantinians i les picabaralles de notaris….Aquesta nit comença la campanya, que vagi de gust…
Llibre: El alba, la tarde o la noche de Yasmina Reza
Pel·lícula: C’eravamo tanto amati d’Ettore Scola
Música: Quelqu’un m’a dit de Carla Bruni
