Menjant els vents
Si et fixes bé, veuràs que és un bon vaixell,
sense andròmines, tot ell és veler.
Sura sobre l’aigua com els peixos,
i, com diu el seu nom,
es menja els vents.
Et porta a llocs insospitats,
com Cala Figuera, prop de Formentor,
i és allà, en les inhòspites aigües fredes,
on s’esmerça en acomboiar-nos.
Tot cantant un cant de sirenes
que només sentim
els qui som a dins d’ell.
Llavors, quan s’afarta de tenir-te mig aclucat,
s’embranca en un viatge de 7 nusos,
i se t’emporta cap a mar obert,
desant les pors a terra,
desant-te a tu, tot sol, davant la canya i el vent.
Altres et miren, allà lluny,
surant en la plata del mar esmorteït del capvespre,
ses illes es esguarden fit a fit,
mentre la proa s’esmuny cap a Barcelona,
més vent i molta mar per endavant,
i una nit de guàrdies amarada de companyia.
Dejar un comentario hasta ahora
Deja un comentario
mayo 16, 2008, 6:12 pm
Archivado en: General
Archivado en: General
Si et fixes bé, veuràs que és un bon vaixell,
sense andròmines, tot ell és veler.
Sura sobre l’aigua com els peixos,
i, com diu el seu nom,
es menja els vents.
Et porta a llocs insospitats,
com Cala Figuera, prop de Formentor,
i és allà, en les inhòspites aigües fredes,
on s’esmerça en acomboiar-nos.
Tot cantant un cant de sirenes
que només sentim
els qui som a dins d’ell.
Llavors, quan s’afarta de tenir-te mig aclucat,
s’embranca en un viatge de 7 nusos,
i se t’emporta cap a mar obert,
desant les pors a terra,
desant-te a tu, tot sol, davant la canya i el vent.
Altres et miren, allà lluny,
surant en la plata del mar esmorteït del capvespre,
ses illes es esguarden fit a fit,
mentre la proa s’esmuny cap a Barcelona,
més vent i molta mar per endavant,
i una nit de guàrdies amarada de companyia.
I va ser quan s’amagava el sol
que tot s’entintà de roig,
especialment les veles,
mentre nosaltres, amagats darrera l’espi,
fitàvem esmaperduts aquella festa del sol.
Ens menjàvem els vents,
ens passàvem la canya sense preguntes,
ens endinsàvem en mar obert,
i tot era allà, perfecte.
que tot s’entintà de roig,
especialment les veles,
mentre nosaltres, amagats darrera l’espi,
fitàvem esmaperduts aquella festa del sol.
Ens menjàvem els vents,
ens passàvem la canya sense preguntes,
ens endinsàvem en mar obert,
i tot era allà, perfecte.
Fotos de Jordi Griso
Dejar un comentario
Dejar un comentario hasta ahora
Deja un comentario
